Dubtes existencials laborals

Setembre, al igual que gener, és un mes de projectes nous i autopropostes de canvi i, a la vista dels aconteixements d'aquest matí al treball, grans dubtes s'han instal·lat al meu cap.
Abans de començar l'estiu, i amb l'amenaça de les retallades en sanitat sobre els nostres caps, veia com la llista d'espera de electromiografia i potencials evocats s'anava escurçant i com les mútues deixaven d'enviar pacients, amb el consequënt pensament de si jo seria, d'alguna manera, prescindible; més encara quan em vaig assabentar que una companya de professió i amiga havia estat acomiadada de la clínica on treballava per motius econòmics. Vaig decidir llavors que m'havia de preparar per una possible fugida a l'estranger! Tot just començaré 3er de francès aquest any a l'EOI i el meu nivell d'anglès és bastant acceptable, però encara no em semblava prou, o sigui que començaré alemany a la UOC aquest any de forma intensiva i em prepararé amb una amiga per actualitzar el títol d'anglès (cosa que no m'hauria de costar gaire, aquesta última). A més a més, vaig mirar si hi havia alguna opció de fer un màster interessant, però estava fora de plaç per matricular-me, quedarà per un altre moment.
A la vegada, hi havia una altra opció voltant el meu pensament, la sempiterna residència de traumatologia, el meu desig no assolit, és a dir, tornar a estudiar el MIR per quarta vegada..
 Bé doncs, aquest matí he rebut la notícia que el meu hospital ha contractat una neuropediatra, qué vol dir això? Que no només s'allargarà la llista d'espera si no que, si tot va bé, potser s'hauria de recomanar contractar un altre neurofisiòleg pel volum de treball que s'em ve a sobre, temps al temps.. -Irònicament ahir ma mare em deia que havia estat pensant en el temps que feia que treballava a Tarragona i que no la sorprendria gens que li diguès que hi anava a viure; no sé, de moment no m'atreu gaire la idea- I això em planteja nous dubtes que, ara sí que sí, he de ressoldre.
 Tenint en compte que el fantasma del comiat s'ha esvaït, la idea de buscar treball a l'estranger, de moment, queda aparcada (tot i que és algo que sempre m'ha seduït i que no descarto fer, per això seguiré amb els plans d'expansió llingüística i formativa), em queden dos opcions per triar: la primera, intentar seriosament l'assalt al 4t MIR i assolir el meu somni (opció molt bonica però difícil; en vista de les 2 vegades precedents en les que havia d'estudiar mentre treballava i no hi havia manera d'arribar a repassar el temari complert) i la segona, acceptar que sóc neurofisiòloga, deixar la mediocritat establerta per la falta d'esperit provocada per la petita frustració de no ser trauma, i formar-me com cal per assolir l'excel·lència, tal i com em correspon!
 Triï la primera opció o la segona, el que queda clar és que aquest serà un any acadèmicament dur, però estic segura que valdrà la pena. Ara bé, quina triar? Sincerament em costa una barbaritat i potser ho acabaré fent llençant una moneda, però no em refio de fer-me trampes a mi mateixa, o sigui que, algú m'ajuda i es converteix en mà innocent?

Perque jugar amb la sanitat en nom de la crisi econòmica no és bo

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Tarragona, 1 de setembre de 2011

Posicionament del COMT amb relació a les mesures de contenció pressupostària aplicades pels governs de la Generalitat i de l’Estat en matèria sanitària.

El COMT mostra el seu rebuig davant de qualsevol mena de reducció pressupostària en matèria d’assistència sanitària, ja que aquest és un dels pilars que sustenten la cohesió social i la igualtat d’oportunitats en el nostre model de país i un servei bàsic per a la ciutadania.

Consideracions del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

1. El control pressupostari en sanitat s’ha de fer exclusivament mitjançant la disminució de la burocràcia administrativa, de les estructures i dels serveis no assistencials, ja que aquestes mesures no afectarien la qualitat assistencial assolida. Tot allò que afecti els serveis assistencials ha de suportar únicament i exclusivament una reordenació (no pas reducció) dels recursos destinats per tal de buscar una major eficiència i una millor atenció a la població.
2. Els gestors han de tenir en consideració el col·lectiu mèdic en la presa de decisions, per poder assolir entre tots un sistema més resolutiu i eficient. Aquest diàleg no s’ha produït i exigim al conjunt d’administracions que rectifiquin el seu model d’actuació, ja que encara som a temps de fer-ho.
3. El nostre sistema sanitari està infrafinançat i emplacem els partits polítics a posar-se d’acord per generar un marc pressupostari que permeti mantenir la totalitat de serveis assistencialsexistents fins ara al país i, per tant, al conjunt de les comarques de Tarragona. Aquest marc pressupostari seria possible amb un gran acord polític que, d’una manera valenta i decidida, inclogui la supressió d’aquelles despeses supèrflues que les administracions afronten en altres àmbits i departaments que no donen serveis bàsics a la població.
4. Cal aplicar el concepte de qualitat assistencial no només als professionals sanitaris, sinó també als seus gestors i administradors, que són els principals responsables de l’actual situació de precarietat financera. El COMT no pot permetre que l’administració abandoni la seva part de responsabilitat en el futur del sistema ni que la traslladi, davant de l’opinió pública, als facultatius i la resta de professionals sanitaris.
5. Quant a la despesa farmacèutica, no està demostrat que la prescripció per principi actiu comporti un estalvi en el cost sanitari. La mesura aplicada només té en compte el cost del medicament, sense tenir en consideració la seva eficiència terapèutica ni què és el millor per a la salut general de la població.
6. El COMT mostra la seva preocupació pel futur de la professió mèdica davant de la degradació del sistema sanitari del país, ja que s’està empitjorant l’entorn laboral dels facultatius, fet que repercutirà negativament en l’atenció al pacient. A més a més s’està perjudicant la qualitat de la formació dels Metges Residents (MIR) amb la reducció d’hores de pràctiques efectives. Denunciem que la situació del sistema sanitari està comportant ja la pèrdua de professionals locals i l’emigració d’aquests cap a altres comunitats autònomes de l’Estat i països on la tasca del facultatiu és més reconeguda.